El col.leccionista d'amants

EL col·leccionista d’amants...existeix, existeixen, n’he conegut alguns, però aquest és realment especial. La seva sensualitat i sobretot la seva intel·ligència va fer que un dia acceptes dinar amb ell (si,... ho reconec també necessitava sentir-me una mica desitjada). Mentre triaven el dinar va començar a parlar-me de la seva vida, (tants anys de coneixe'l i tan poc que en sabia d’ell) i llavors va arribar al capítol de les seves amants, erem al segon plat. Jo no demanava res, només escoltava com una nena a la que li estan explicant un conte nou. Quan parlava d’amants ho feia d’una manera molt explicita i a l’hora educada. Al principi em repugnava, on m’havia ficat!!!!. Jo de cap manera vull ser un cromo més d’una col·lecció. I ell somreia dolçament mentre li desaprovava els seus fets i m’explicava com li agradava fer gaudir a les dones, com li agradava fer-les tornar humides, sentir el seu desig, donar-los el que demanen. Em deia que totes les dones tenen coses precioses (i a més m’ho deia així per que no em sentis una més). Mentre menjavem un coulant em parlava de les dones de pits abundants, les que tenen mugrons sensibles, les que inflen els seus llavis d’una manera increïble, i em deia que ell pot donar a cada dona el plaer que més desitja. Jo l’escoltava, te una veu molt maca, malgrat les barbaritats que anava dient em donava una sensació de calma, de gust,...em temo que d’alguna manera jo també formo part de la seva col·lecció. Al café em va dir que volia tornar a dinar amb mi. Aixxxxxx