Quan el destí ha decidit un camí no tens més remei que seguir-lo, és com els camins dels rius, sempre acaben tornant al llit.
Dilluns sortia de la feina, com diu la cançó dels Bottom Rats, no m'agraden els dilluns, clar que tampoc em dedicaré a agafar una escopeta i carregar-me al primer que se’m posi al davant. O sigui, que vaig acabar la jornada com vaig poder. Amb el cap com un bombo de tants marrons per solucionar i amb ganes de sentir aire pur sobre el meu cos. Seguia la ruta de sempre, i just quan anava a entrar a la boca del tren el vaig veure i ell em va veure a mi...ohhhh quins ullets, i quin cotxe, com el d’aquell pòster que tenia a l'habitació, regal dels companys d'institut que sabien com m'agradaven els cotxes esportius quan vaig fer els 18 anys. Era el col·leccionista d'amants. Va baixar la finestreta i em va dir, puja que et porto al poble.
Jo em moria de ganes de pujar, mai havia pujat en un model com aquell. Però la prudència em va fer dir-li:
- N’estàs segur?
Ell riu i em diu:
- Va puja i t'ho explico.
Era lògic, estava parat en mig del carrer fent una petita cua, o sigui que jo vaig desobeir un cop més els meus instints racionals. Em va explicar que estava avorrit i que anava a passar per tots els passejos de la costa prop d'on vivia jo. Ell deia que era un entreteniment que més d'un cop li havia proporcionat alguna amant. O sigui que em vaig posar el cinturó i em vaig abandonar a la seva veu i al preciós soroll d’aquell motor quan arrencava a la sortida de cada semàfor...mmm
Quan vam arribar, em va dir si em venia de gust caminar per la platja. Es el que més desitjava abans de trobar-lo. Al vespre quan encara el sol no s’ha amagat del tot, la platja és la senyora dels pensaments furtius. Vaig sortir del cotxe i em vaig acostar cap al mar, deixant que el meu cos sentis la frescor de l’aire. Ell em seguia.
Vam seure damunt d’una esterilla abandonada a la sorra. Ell va veure que estava relaxada i em va dir:
- Ara et toca a tu parlar, vull saber quins sons els teus desigs més obscurs.
El vaig mirar amb cara de nena dolenta i li vaig somriure. Feia mitja hora que escoltava com desenes de dones trobaven el plaer amb ell, mentida o veritat aquell home era un gran seductor, i jo encara tenia molts plaers per descobrir. Estava a punt de vomitar-li una relació de barbaritats prohibides: imatges de “nueve semanas y media”, un trio luxurios, una sodomia passional, el canvi de marxes d’un Porsche,...
Suposo que per vergonya i per que ho volia, no vaig dir res, vaig besar molt a poc a poc tota seva cara fins que vaig trobar la boca i vam geure abraçats mirant les estrelles fins que la gana va apretar i ens vam abandonar al plaer d’una bona taula i d’un bon vi.
Dilluns sortia de la feina, com diu la cançó dels Bottom Rats, no m'agraden els dilluns, clar que tampoc em dedicaré a agafar una escopeta i carregar-me al primer que se’m posi al davant. O sigui, que vaig acabar la jornada com vaig poder. Amb el cap com un bombo de tants marrons per solucionar i amb ganes de sentir aire pur sobre el meu cos. Seguia la ruta de sempre, i just quan anava a entrar a la boca del tren el vaig veure i ell em va veure a mi...ohhhh quins ullets, i quin cotxe, com el d’aquell pòster que tenia a l'habitació, regal dels companys d'institut que sabien com m'agradaven els cotxes esportius quan vaig fer els 18 anys. Era el col·leccionista d'amants. Va baixar la finestreta i em va dir, puja que et porto al poble.
Jo em moria de ganes de pujar, mai havia pujat en un model com aquell. Però la prudència em va fer dir-li:
- N’estàs segur?
Ell riu i em diu:
- Va puja i t'ho explico.
Era lògic, estava parat en mig del carrer fent una petita cua, o sigui que jo vaig desobeir un cop més els meus instints racionals. Em va explicar que estava avorrit i que anava a passar per tots els passejos de la costa prop d'on vivia jo. Ell deia que era un entreteniment que més d'un cop li havia proporcionat alguna amant. O sigui que em vaig posar el cinturó i em vaig abandonar a la seva veu i al preciós soroll d’aquell motor quan arrencava a la sortida de cada semàfor...mmm
Quan vam arribar, em va dir si em venia de gust caminar per la platja. Es el que més desitjava abans de trobar-lo. Al vespre quan encara el sol no s’ha amagat del tot, la platja és la senyora dels pensaments furtius. Vaig sortir del cotxe i em vaig acostar cap al mar, deixant que el meu cos sentis la frescor de l’aire. Ell em seguia.
Vam seure damunt d’una esterilla abandonada a la sorra. Ell va veure que estava relaxada i em va dir:
- Ara et toca a tu parlar, vull saber quins sons els teus desigs més obscurs.
El vaig mirar amb cara de nena dolenta i li vaig somriure. Feia mitja hora que escoltava com desenes de dones trobaven el plaer amb ell, mentida o veritat aquell home era un gran seductor, i jo encara tenia molts plaers per descobrir. Estava a punt de vomitar-li una relació de barbaritats prohibides: imatges de “nueve semanas y media”, un trio luxurios, una sodomia passional, el canvi de marxes d’un Porsche,...
Suposo que per vergonya i per que ho volia, no vaig dir res, vaig besar molt a poc a poc tota seva cara fins que vaig trobar la boca i vam geure abraçats mirant les estrelles fins que la gana va apretar i ens vam abandonar al plaer d’una bona taula i d’un bon vi.
A sobre
6 comentaris:
Ah jo que tenia un dos caballs ja i no lluia tant. Molt bon post!!1
bo, molt bo, boníssim ... salut
Felicitats és una molt bona història i molt ben explicada..saludus
Doncs des d'aquella dutxa purificadora de principi de juny que les "bogeries" que has anat escrivint són collonudament boniques!
T'afageixo a favorits per anar-te llegint. Salutaions
moltes gràcies a tots...soc cullunuts!!!!!
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada