Quan el marit de la Dolça li va demanar el divorci desprès d’enxampar-la abraçada a un home en mig del carrer, ella va quedar sumida en una gran misèria. Ell no va voler creure que s’acabava de trobar aquell home al carrer assegut en un banc plorant i que ella no va poder estar-se de seure al seu costat per animar-lo. I que quan havia aconseguit fer-lo somriure ell la va abraçar i ella es va sentir feliç de la seva bona obra.
Desprès tot van ser maletes i paperam, per ella incomprensibles. Va quedar-se sola i molt molt trista. A més, amb la seva feina de comptable no en tenia prou per pagar tota sola la hipoteca que havien demanat per reformar aquell antic palau que havia heretat d’una tia, ni totes les despeses que comportava aquella casa tan gran.
Sense gaires diners per viure, es passava els vespres xatejan. Li encantava animar a les animes desesperades, i a vegades fins i tot quedava amb algun home només per mimar-lo i abraçar-lo. No buscaven sexe només volien sentir-se estimats.
Un bon dia va rebre la primera carta del banc avisant-la de que ja no tenia fons i no podria seguir pagant aquella casa tan preciosa. Llavors se li va acudir aquella bogeria. Primer va publicar en un diari d’anuncis gratuïts, “dona bonica s’ofereix per fer mimos, res de sexe”. Com que va començar a tenir algun client, va publicar l’anunci a altres diaris, inversió que va rentabilitzar molt de pressa.
Tenia tants clients i guanyava tant a cada cita que va deixar la feina de comptable i ja només es dedicava a donar amor. Els seus clients eren homes grans i solitaris que no els interessava el sexe, homes casats que no volien enganyar a les seves dones però se sentien desplaçats pels fills, algun yuppi encuriosit, fins i tot joves que encara no havien descobert l’amor, només el sexe i destinaven el pressupost d’un cap de setmana a ella.....
Ella donava amor, els somreia, els escoltava, els acaronava i els besava fins que es deien adéu. A ella li agradava fer sentir be als homes, però trobava a faltar el seu home, que tot i ser molt gelós la tractava com una princesa de conte.
Un dia passejant pel Passeig de Gràcia, tornant d’una cita, va veure assegut en un banc un home. Tenia el cap entre les cames i no li podia veure la cara, però semblava que plorava. Va recordar-se d’aquell primer desconegut que tants problemes li havia causat. Es va atansar a ell i amb la seva tendre veu el va animar. Ell va aixecar el cap i la va abraçar molt fort demanant-li perdó. Era el seu home.
Desprès tot van ser maletes i paperam, per ella incomprensibles. Va quedar-se sola i molt molt trista. A més, amb la seva feina de comptable no en tenia prou per pagar tota sola la hipoteca que havien demanat per reformar aquell antic palau que havia heretat d’una tia, ni totes les despeses que comportava aquella casa tan gran.
Sense gaires diners per viure, es passava els vespres xatejan. Li encantava animar a les animes desesperades, i a vegades fins i tot quedava amb algun home només per mimar-lo i abraçar-lo. No buscaven sexe només volien sentir-se estimats.
Un bon dia va rebre la primera carta del banc avisant-la de que ja no tenia fons i no podria seguir pagant aquella casa tan preciosa. Llavors se li va acudir aquella bogeria. Primer va publicar en un diari d’anuncis gratuïts, “dona bonica s’ofereix per fer mimos, res de sexe”. Com que va començar a tenir algun client, va publicar l’anunci a altres diaris, inversió que va rentabilitzar molt de pressa.
Tenia tants clients i guanyava tant a cada cita que va deixar la feina de comptable i ja només es dedicava a donar amor. Els seus clients eren homes grans i solitaris que no els interessava el sexe, homes casats que no volien enganyar a les seves dones però se sentien desplaçats pels fills, algun yuppi encuriosit, fins i tot joves que encara no havien descobert l’amor, només el sexe i destinaven el pressupost d’un cap de setmana a ella.....
Ella donava amor, els somreia, els escoltava, els acaronava i els besava fins que es deien adéu. A ella li agradava fer sentir be als homes, però trobava a faltar el seu home, que tot i ser molt gelós la tractava com una princesa de conte.
Un dia passejant pel Passeig de Gràcia, tornant d’una cita, va veure assegut en un banc un home. Tenia el cap entre les cames i no li podia veure la cara, però semblava que plorava. Va recordar-se d’aquell primer desconegut que tants problemes li havia causat. Es va atansar a ell i amb la seva tendre veu el va animar. Ell va aixecar el cap i la va abraçar molt fort demanant-li perdó. Era el seu home.
A sobre
7 comentaris:
molt cert que nrcesitem , carinyo, mimos, i que a vegades la seva necesetit es tant gran que pagariem per ells. Un post molt bonic.
Gr�cies! Quina hist�ria m�s bona, bon�ssima. Quin bon gust de boca :)
Una història fantàstica i molt bonica. Jo crec que moltes de les prostitutes es dediquen més a donar amor que no pas al sexe. Molts homes van necessitats de que els escoltin..saludus
És allò que ja no sé on dèiem de la gent al tren. Pel món hi ha moltes ganes de ser escoltat. "Saludus", pagesa de Namíbia! bonica història.
Avui estic tristona... escolto una música gitana dels Balkans i amb aquest escrit... ploro. Però gràcies, m'ha agradat molt.
M'alegro d'haver-te trobat.
Aixxxxxxxx.... Molt maca la història o conte o potser les dues coses alhora.
Marits, maletes, paperam... però potser cal ser romàntic i pensar que sempre triomfa l'amor... encara que no triomfi però per optimisme que no quedi.
Una abraçada aixxxxx...
Gracies Striper: quina bona vitamina és el carinyu!!!
Efrem: el gust és per mi ser llegida per tu.
Noctas: és cert que molts homes necessiten ser escoltats, més dels que et penses.
Mila: el pitjor és estar rodejat de gent i sentir-se ignorat.
henry the vii: a mi els contes em serveixen per escriure el que m'agradaria que passes. Ja se que sovint la realitat és més dura.
Publica un comentari a l'entrada