Vacances de Vida

Aquelles eren les vacances que estava esperant tants mesos.

Seguia anant a treballar, però ara ja no entraria en el seu despatx per atendre els clients que la reclamaven, ni pensava fer cap anàlisis de balanços ni revisió de costos. Aquells dies no caldria que prepares finiquitos, ni tan sols renegocies contractes amb els proveïdors. Entraria la primera al despatx, treuria l’alarma i seuria a la taula de la recepcionista. Rebria trucades, obriria la porta, atendria els missatgers i fins i tot faria cafès de les visites si n’hi havien.

A les estones perdudes no pensava mirar ni un sol mail, faria com la recepcionista navegaria d’amagat, i fins i tot xatejaria, que ja li havien explicat com fer-ho. Es vestiria amb samarretes de tirants i amb aquella faldilla que s’havia comprat i que no gosava posar-se per que era massa curta, es posaria aquelles sandàlies de taló fi que només es va posar per una boda i passejaria per la ciutat disfrutant de les seves vacances especials. Per una setmana no hauria de preparar roba pels nens, ni fer menjars, ni donar ordres a l’assistenta, ni explicar què havia fet i amb qui havia parlat. Per una setmana seria una altre persona. I llavors coneixeria a un home que la convidaria a sopar sense fer-li preguntes, i potser fins i tot s’abandonaria als plaers del sexe sense pensar en res més.

I es divertia pensant en les coses que podria fer si fos una altre persona: lligar amb desconeguts, emborratxarse perdudament, fer d’estatua a les rambles, conduir un taxi per Barcelona, enfilarse a la torre mafre penjada d’un arnes i una corda per netejar els vidres,...el cap li bullia, vacances de vida, fer coses diferents, ser una altre persona,...i sense voler ja tenia tot un projecte preparat, un nou projecte estava naixent,... ja tenia un estudi de viabilitat i sabia quins contactes hauria de moure: Era la seva feina, el que li agradava fer. Quan es va adonar del que havia dissenyat en el primer dia de vacances de vida va somriure. I de sobte va sonar el telèfon: mama t’estimo molt, quan vindràs? No pateixis amor, ara agafo el cotxe i en 2 hores tornem a estar junts.