diumenge, 10 de febrer del 2008

somiar

Tot just arribaven de passar el cap de setmana a la casa d’Alp. El petit havia estat plorant una bona estona i els altres dos no paraven d’empipar-se. L’Eva pensava que era per que els havia tocat massa el sol. El marit de l’Eva deia que eren uns nens malcriats i mimats i que els havia de deixar plorar per que es curtissin. Tots estaven cansats, havien esquiat tot el dia, i el viatge havia estat més pesat que altres dies, amb més retencions de les normals. Ara l’Eva desfaria les maletes i es posaria a fer el sopar, mentre el seu marit llegiria els diaris del dia, per que havia d’estar informat dilluns a la feina. L’Eva banyaria les 3 criatures, els donaria el sopar malgrat que quan estan cansats es dificil fer-los menjar res i els explicaria 3 contes abans que s’adormissin. Desprès posaria la rentadora i prepararia les motxiles per l’endemà i seuria una estona davant la tele només per descansar una mica i seure amb el seu marit, que mira molt interessat tots els resums dels partits de futbol del cap de setmana. Avui l’Eva tindrà sort. El seu marit també està cansat i no li demanarà que li menji la polla i despres s’obri de cames. Avui podrà anar a dormir sense extra.
….
Mentre l’Eva es despulla per posarse el pijama es mira al mirall nua. Ja no recordava lo bonica que era. Abans de dormir es treu la pinsa que li recull la seva llarga i arrissada cabellera, i es mira recordant quan era jove. Quan a la facultat de dret feia fer bojeries a més d’un company i fins i tot a algun professor. Recorda els seus primers judicis guanyats, i el seu primer amor i es torna a mirar tota nua mentre fa volar els cabells com si fos una artista de cine en una sesió fotogràfica.
……
L’Eva ja dorm. Ara somia en un princep blau que la ve a rescatar a ella i als seus petits. Somia que el princep somriu tota l’estona i li acarona els rinxols mentre li diu: no pateixis princesa tot anirà be.