La Maria i en Lluis

La Maria acabava de deixar el seu fill gran en una festa d’aniversari i conduïa atabalada cap a la casa de la seva mare per recollir el fill petit. Estava perduda en aquell barri residencial de Barcelona per que era lluny de casa seva. De sobte en una cantonada va veure el seu marit acaronant la galta d’una desconeguda, jove i alta, vestida com una executiva amb una cartera a una ma i a l’altre la corbata que ella li havia regalat feia uns dies pel seus 40. Aquella visió la va paralitzar i va topar contra un mur d’un jardí. El seu enorme cotxe familiar va quedar tot rebregat i ella va deixar de veure res per culpa de l’airbag....

Per en Lluis aquell era l’ultim dia d’una vida dissipada. La seva dona li havia perdonat totes les infidelitats i per fi, havia entes el valor de l’amor. Que els plaers carnals no poden competir amb la fidelitat, amb la tendresa, amb el respecte i amb una convivencia tranquila que li podria oferir la seva dona. Des d’aquell dia ja no flirtejaria amb totes les dones que conegues com si li anes la vida. Ara es dedicaria a l’amor de la seva vida.

La Maria es sentia feliç conduint el seu nou cotxe esportiu: era el preu del perdó de la infidelitat del seu home, però no li importava. Conduia com una adolescent, sortint dels semafors com si es tractes d’una cursa, incorporant-se a l’autopista de 0 a 100 en segons. Aquell cop li havia obert els ulls i ara tot era diferent. Volia sentir la vida intensament. Havia canviat la seva forma de vestir, es passava el dia en el club esportiu, cuidant el seu cos, i flirtejant amb monitors guapissims, s’havia esborrat del grup de pregaria de la parroquia i ara els vespres que el seu home tenia sopars de feina es conectava en un xat. Ara ella volia també sentirse dona. Tenia un objectiu, convertirse en una dona fatal, sense escrupols. I aquell dia tenia una cita amb un home de món. Un home que sabia tractar les dames i convertirles en puta, un home que li havia promés que li ensenyaria els plaers mes amagats del cos.

En Lluis se sentia confos. Despres de 10 anys de vida tranquila a casa, plena de plaers intelectuals, i de convivencia tranquila, sense mentides ni enganys s’havia tornat a sentir buit i avorrit i finalment havia conegut una dona increible: inocent, sensual, i plena d’herotisme, era la fruita prohibida i avui l’anava a tastar.

La Maria i en Lluis es van trobar, la cita era en un mirador de la Rabassada, prop del Tibidabo. Van baixar del cotxe per contemplar el paissatge i per tranquilitzar els cossos. Despres de mirar les llums de la gran Barcelona es van mirar fixament mentre es donaven les mans. Primer estaven serios, poc a poc els ulls es deien coses, i els dits de les mans seguien la conversa en un altre lloc. Les boques seguien quietes, nomes canviants per dibuixar ara un somriure ara una ganyota, els seus cossos bullien i els cors bategaven molt depressa. Despres de molts minuts aixi es van abraçar molt fort, molt. Sentien les seves olors i anaven assaborin el moment i guardant-lo en les seves memories com un tresor preuat. I despres de la llarga abraçada van anar separant els seus cossos i sense dir res tots dos es van ficar al cotxe i van tornar a casa sense ni tan sols parlar, però amb un somriure als llavis. Aixó si, la Maria va arrencar el cotxe i va sortir d’aquell mirador amb un bon cop de gas, però no per rabia ni per por, era la seva manera de dir: sóc viva!!!!