dissabte, 22 de desembre de 2007

Per primer cop

Mentre mirava aquella rentadora s’adonava que aquell era el primer cop de moltes coses. Havia deixat la seva familia per intentar formar-ne una altre, al menys durant el mes que havien llogat l’apartament per passar les vacances. Per primer cop viuria amb el seu xicot com si fos per tota la vida.. Li feia tanta ilusió poder adormir-se als seus braços desprès d’haver fet l’amor, sense haver de correr per tornar a casa dels pares. Desitjava tant poder despertar al seu costat, sentir el seu cos descansat a prop, notar la famosa trempera matinera, portarli l’esmorzar al llit amb un petó, i dir-li bon dia amor, i potser tornar a gaudir d’una estona de sexe a la llum del dia. Poder anar a comprar junts, cuinar junts, fins i tot escombrar junts,…tot seria meravellos. I ara mentre pensava en les seves ilusions es sentia marejada. Potser no hauria d’estar tanta estona mirant com donava voltes aquella rentadora, però és que era el primer cop que en veia una funcionant; a casa seva en tenien una de carrega superior, i veure com les seves calces anaven colocant-se i recolocant-se li semblava tan màgic com les flames del foc o les ones del mar. I mentre ella mirava la rentadora ell l’espiava contemplant la bellesa de la seva xicota, i admirava la seva capacitat per distreures amb les coses més senzilles. Per aixó l'estimava tant.

dimecres, 12 de desembre de 2007

A les penes xocolata

L’Alba baixava les escales de casa. L’ultima mirada al mirall del rebedor. Estava preciosa: una camisa blanca molt escotada, uns texans marcant el seu precios culet, els cabells arrissats llarguissims ben posats per un dia, fins i tot s’havia posat rimmel!!!. Era la seva primera cita sexual amb el seu gran amor. S’havien conegut en un xat i ja feia massa temps que flirtejaven. Ella s’imaginava cada racó del seu cos, sabia exactament com l’hauria de tocar per que ell sentis plaer com mai i en tenia moltes ganes. També sabia que només ell la sabria acaronar, que només ell sabria tocar el seu sexe per aconseguir el gran orgasme. El fet de que ella fos casada deixaria de ser un impediment. El seu matrimoni havia estat un accident, i ara refarien la seva vida. A partir d’ara només serien ells dos, ja no haurien d’amagarse més.

Repassava mentalment els detalls de la cita. Havien quedat al costat de la catedral, amagats entre els turistes. Tenien una habitació reservada en una petita fonda. Estava nerviosa i exitada. En el bolso portava una sorpresa per a ell: un pot de xocolata en pols. Era la fantasia sexual d’ell, untarse en xocolata per que despres ella li anes llepant llaminerament, i aixó es el que ella desitjava fer. Potser despres podria provar ella de transformar la seva flor en una altre llaminadura…

S’esperava asseguda en aquell petit pati de davant del Museu Mares, quan li sonà el movil, era ell. Què passa? On ets? La veu de l’Alba tremolava. Ell estava serio. Ho sento Alba, no vindré. No tinc valor. T’estimo moltissim però ens fariem mal. Ho sento de veritat. Adeu.

El món de l’Alba de cop es va ensorrar, fins i tot es va marejar uns segons. Si tot s’havia acabat volia dir que havia de tornar a la seva vida de sempre, que tots els somnis davant d’una pantalla i d’un movil havien estat nomes somnis. Que estupida es sentia, i que dolenta per pensar en una traició. Tota ella mudada per un altre home, amb aquelles calcetes tan precioses que estrenava avui, es sentia desprotegida, especialment perque no duia els sostenidors per estar mes provocativa,…i amb aquell pot de xocolata. Que collons feia allà amb un pot de xocolata en pols???. De sobte va sentir gana, molta gana. I mentre anava recordant els bons moments d’aquell somni anava sucant un dit a la xocolata i anava tornant a la vida real. Llepava la xocolata dels dits a poc a poc fixant la mirada en una rajola del terra, i no s’adonava que al davant hi havia el seu princep blau que la mirava encuriosida, i excitantse per moments. M’en dones?

divendres, 7 de desembre de 2007

Camus deia

Si Res no existeix Tot és permès.

(ho veus? no només ho penso jo)

més gelos (les cinc cares de la lluna)

Diari de la Maria
Avui m’he trobat a la Beth mentre esperava l’autobus per anar cap a Igualada. Estava radiant!!! Guapissima, se la veia feliç. Encara recordo quan anavem a les monjes. Sempre juntes, parlant dels nois que ens agradaven i fent-nos preguntes sobre el sexe. Avui, si hagues tingut temps li hauria parlat dels meus homes. De la doble vida que porto, del meu matrimoni, del meu amant, i li hauria preguntat per què es tan complicada la vida. Per que el bon sexe sempre es troba fora de casa? De petita la Beth sempre m’havia envejat. Sempre tenia gelos de mi, de les meves nines, dels meus vestits, de la meva habitació, però per a mi aquest gelos significaven que ella m’estimava, m’estimava tant que volia lo meu i en certa forma a vegades la provocava sempre ensenyant-li les noves adquisicions de la Nancy. Però avui no ha estat així. Avui era una dona feliç i segura d’ella mateixa, i el més impresionant, la seva fe en la Trinitat que no va aconseguir tenir en aquella escola de monjes, sembla que l’ha trobat a la vida. Realment m’ha impresionat: “Mira Maria necessito explicar-t’ho per que tu has estat la meva confident molts anys, el meu secret son les tres persones que porto al cor”.

Però mentre acabava la seva frase ha arribat la Hispano Igualadina i ens hem hagut d’acomiadar…ara sóc jo la que sento gelos d’ella. Potser si que en contes de tan fullar hauria de resar una mica més.

Diari d’un marit
Són les 9 del vespre. A aquesta hora la dona ja haurà fet el sopar, banyat els nens, donat sopars i segurament ja haurà acabat amb el tercer conte. Potser hauria d’anar tancant el PC. De fet és cert que tinc molta feina, i que provablement hauré de treballar el cap de setmana, però també és cert que m’en adono que no tinc ganes d’arribar a casa. Em sento un estrany. Els nens i la dona han fet una pinya i jo no sento que formi part del seu joc. Des que han anat naixent els nens jo m’ho he anat mirant des de fora. Des del primer dia sentia que algú m’estava prenent la meva companya, que algú estava absorvint el seu cos (especialment mentre mamaven…) però també el seu amor. Se que sentir gelos d’un fill és terribe, ara en tinc tres, i segueixo sentint gelos no només dels fills, també d’una dona que abans era la meva companya i ara és una rival en el joc dels meus fills. Deu meu!!! Estic malalt!!! Però es que m’he quedat sense companya i no se com recuperarla!!!!

Diari d’un amant
Avui he estat amb ella. Ha sortit més d’hora de la feina i hem gaudit de 3 hores de sexe del bo abans que hagues d’anar a buscar els seus fills a l’escola. Que bona està!!! I com folla!!!! Te un cos espectacular, ningú diria que ha parit 3 fills!!!! Se que ens portem 16 anys de diferencia, i que ella mai serà meva de veritat però quan em parla del seu home, de quan es van coneixer, tinc una sensació extranya. Com pot haver sigut tan capullo de deixarla escapar? Tot el que no faci amb ell és per a mi, però a vegades, després d’haver fet l’amor, me la quedo mirant. Ella es queda arraulida en el meu pit i jo li acarono la seva pell tan fina, i de sobte penso que cada nit ell la tindrà així i em crema el cor. Llavors quan ella marxa corro a trucar a alguna de les meves amigues de la facultat que sempre estan disposades i me les acabo follant amb rabia, una mica per castigarla a ella, una mica per castigar a totes les dones que no puc posseir.

Diari d’un blocaire empedernit
Avui no s’ha conectat al migdia. L’he trobat a faltar. Aquesta fada que ja fa uns mesos vaig coneixer per internet em causa una sensació extranya. Sóm animes bessones, pensem de la mateixa manera, les nostres vides sempre han estat paraleles: tots dos casats i amb fills, tots dos enginyers, a tots dos ens agrada escriure, …te un sentit de l’humor com cap dona he conegut, i li encanta el sexe oral,… de fet escrit tant com a mi. Els seus relats erotics m’apassionen. M’imagino que els ha escrit per mi, encara que el seu protagonista tingui 16 anys menys que jo, i mentre la llegeixo, sovint acabo amb una erecció impresionant. M’he acostumat als seus contes, als seus posts en el meu bloc, a les llargues estones xerrant en el messenger al migdia o quan la familia dorm. I avui que ella no hi és sento com si m’hagues abandonat. Potser ara està llegint un altre blog, potser ja s’ha cansat de la timidesa d’un pobre home casat que te molta imaginació, però que no seria capaç de trair la seva dona a la realitat. Potser ha decidit complir els seus somnis erotics amb algú, potser fins i tot algú més jove que jo. Ohhhh, qué és aquest sentiment? Vol dir que sento gelos de no pertanyer al seu mon real?

Diari de la Beth
Avui m’he trobat la Maria!!! Que guapa estava, i qué feliç que es veia!!! Com sempre no puc evitar sentir una especie de gelos per la seva vida, ella ha aconseguit la felicitat amb un sol home. Tenia tantes ganes de xerrar amb ella. Només a ella li podria parlar dels meus homes. Del meu estimat marit, que m’ha donat tres criatures meravelloses, que m’ha donat una estabilitat que no havia aconseguit en ma vida, però que ara em te una mica abandonada per que la feina l’absorveix més del que els dos voldriem. Li parlaria del meu estudiantet que vaig coneixer un dia en el vilaweb, un nano divertit, amb el que descobrim els secrets del sexe, les passions obscures, un nen tendre i dolç i amb una tranca espectacular, que es una font inesgotable d’inspiració dels meus relats erotics. Però sobretot li hauria parlat de l´home que en aquests moments m’ha trencat el cor, que només amb els seus escrits, amb les seves converses al messenger m’ha fet sentir una dona diferent, una dona complerta, una dona estimada, una dona feliç en la seva infelicitat. De fet li anava a explicar tot aixó quan de sobte ha hagut de pujar a l’autobus.

dijous, 6 de desembre de 2007

Maria Calas...O mio babbino caro

http://www.youtube.com/watch?v=SvrHxQ3qjAE&NR=1

AMORS QUE MATAN
O mio babbino caro,mi piace è bello, bello;vo'andare in Porta Rossaa comperar l'anello!Sì, sì, ci voglio andare!e se l'amassi indarno,andrei sul Ponte Vecchio,ma per buttarmi in Arno!Mi struggo e mi tormento!O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!Babbo, pietà, pietà!

dimecres, 5 de desembre de 2007

perdó

Estima'm quan menys m'ho mereixi per que és quan més ho necessito