dilluns, 22 de setembre de 2008

Tot al seu lloc


En Josep es passava els dies veien com la seva dona cada cop tenia el cap més lluny de casa. La veia al matí prenent el cafè amb llet amb la mirada perduda mentre ell l’espiava fent veure que llegia el diari. Sabia que no era ella, en els silencis que es feien a l’hora de sopar, amb el televisor posat davant de la taula. I als vespres ella sempre tenia feina davant de l’ordinador. No li va costar gens saber que el que ella feia era xatejar. I mentre perdia una companya anava apareixent una dona nova. Trista, callada i que només reia davant d’una petita pantalla de pc. Potser el culpable d’aquella situació era ell, per les seves suposades maratons de feina que combinava amb cites furtives amb col·legues de professió.

Però el cas es que ara volia recuperar a la seva dona i no sabia com fer-ho. Per això va trucar a un advocat que li havien recomanat. Al contrari que els altres advocats, aquest estava especialitzat en salvar matrimonis. Ell deia que era molt més rentable i sobretot satisfactori. Per tenir èxit en una missió així calia conèixer molt be als clients, però ho havia de fer discretament, sense ensenyar les seves armes. I un cop va ser contractat i va rebre una bona provisió de fons va desaparèixer. Tenia 6 mesos per solucionar el tema i va posar tot l’equip de 10 persones a treballar per saber-ho tot d’ella. Va esbrinar quins xats freqüentava, i el nick que feia servir, i el següent pas era descobrir qui era ella de veritat. Per experiència, segur que seria molt diferent de com la descrivia el marit.

No li va costar gens guanyar-se la confiança d’ella. Era una dona amable, una mica ingènua i amb una gran imaginació. Li agradava escriure contes i somiar que era la reina de les fades. Cada dia tenien converses més llargues i sense voler cada dia es sentien més a prop l’un de l’altre. Ella li parlava de lo sola que es trobava, i de com voldria fugir molt lluny, i ell l’entenia i no tenia valor per dir-li que havia de tornar a estimar el seu marit per que sense saber-ho havia passat a ser de clienta a amiga. Però sabia que si li deia la veritat hauria fracassat i provablement hauria de tornar a dedicar-se als divorcis. La única solució era desaparèixer de la seva vida, i oblidar que potser s’havia enamorat d’ella.

La Maria només volia plorar. La seva vida de cop ja no tenia sentit. Havia conegut a un home meravellós i de sobte havia desaparegut. Només li va quedar una nota que deia que tot havia estat mentida i que el perdones. Res més. Es passava hores davant del messenger esperant que es tornes a conectar, mirava el correu amb desesperació cada dia més de 100 cops per si per fi tornava a rebre un conte d’aquell príncep que s’havia esfumat. I cada cop es sentia menys forta, fins que una grip mal curada es va transformar en una neumonia severa. EL seu marit la cuidava dia i nit, li feia companyia i li llegia el diari. I quan les noticies del diari eren dolentes s’inventava noticies bones que explicava amb un entusiasme desconegut per la Maria. I així ella es va anar recuperant i va descobrir un nou marit que l’estimava de veritat i que no la deixaria sola mai mes.