dimarts, 8 de setembre de 2009

El Hammam



Ja n'estava una mica cansada de fer el turista, de visitar els llocs emblematics de cada ciutat, de ser assetjada per venedors de les decenes de medines que havia visitat. Desde el 4x4 anava mirant aquelles cases mig a construir, petites, moltes amb el segon pis sense teulada, i sovint sense pintar, només les portes i les finestres d'aquell blau electric. Pensava en quina mena de gent hi debia viure, lluny dels palaus suntuosos dels contes de la Scherezade.
I les dones? Com debien sentir-se? Condemnades a viure tapades i mig recluides en aquelles edificacions, que en el nostre pais hauriem anomenat xavoles. A vegades les veia rentant roba a ma des d'algun mirador que permetia guaitar en els patis interiors, o caminant depressa i tapades, acompanyades d'altres dones. M'era molt dificil posar-me en la seva pell, però ho volia intentar.
L'Alí va aconseguir convencer una tia seva per que m'acompanyes a un hammam. Si alguna cosa em fascina del meu gimnàs era el bany turc, i jo innocent occidental, vaig pensar que seria un bon lloc per barrejar-me amb elles.
A les 8 del vespre em recollia en el hall del meu hotel de 5 estrelles. Ja no anavem amb el flamant cotxe per turistes sino que portava una furgoneta atrotinada. Jo m'havia vestit per l'ocasió amb un vestit llarg i un mocador que em tapava els braços. Va conduir entre carrers estrets i foscos fins que va aparcar al davant d'un carreron. Llavors el vaig seguir entre aquells laberints de cases mig a fer i mig aterrades, fins que per fi en vam entrar en una. La seva tia era una vidua, que vivia amb una filla petita. El fill gran treballava a França i li passava una petita pensió. Em va somriure i em va convidar a fruita. Anava preparant una bossa on hi posava pintes, toballoles i sabó. Jo la mirava sense saber massa que dir. Em va demanar el bolso on hi portava la meva cartera i el movil i el va amagar en un armari. I llavors....”yalaaa”, cap el hammam. Caminavem per carrerons estrets i foscos fins que vam traspassar una porta, vam entrar en un pati interior i vam seguir per un estret passadis on al final hi havia una porta oberta a ma dreta per on vam entrar. Era una sala amb uns esgraons molt amples on seien dones despullades (només amb calces) que anaven parlant. La meva guia amb la que amb prou feienes ens enteniem amb frances em va fer senyals de que em despulles. I jo vaig obeir amb un mig somriure. Sense roba, sense documentació, sense diners, sense ni el telefon, perduda entre uns carrers d'un pais molt llunyà al meu,...em sentia tan vulnerable. Tenia por, i totes aquelles ganes de coneixer mon se m'havien passat, però com que sóc tossuda de mena no li vaig dir que volia tornar a l'hotel.
Ella també es va desvestir, tot i que per ella no va ser tan fàcil. Primer el mocador del cap, despres un segon mocador que li tapava els cabells, desprès la tunica per sortir al carrer, el vestit d'estar per casa i els sostenidors (tanta roba a 39 graus....!!!). Llavors va agafar dos galledes i les coses que havia dut de casa i em va fer entrar cap a dins. Vam passar per dos sales més, on hi havia més dones assegudes i va començar a omplir les galledes en una aixeta, mentre amb gestos em deia que m'assentes. No podia evitar mirar les altres dones, portaven unes calces de puntes precioses i s'anaven tirant aigua per damunt entre elles, s'ensabonaven i es fregaven, i ho feien amb dolçura, primer una, desprès l'altre, i llavors vaig sentir com anava abocant aigua calenta damunt meu. L'aigua anava corrrent entre el meu cos nu, com ho feia amb les altres dones, i llavors, amb una pastilla de sabó va començar a rentarme els braços, la panxa, les cames. Jo li volia demanar que havia de fer, però ella em feia callar i em repetia: “com un bebé, com un bebé”. Tot era molt extrany. Em va fer estirar d'esquena i m'anava rentant mentre em feia massatges, i desprès em passava una esponja natural per deixarme la pell més fina. Les altres dones em miraven i em somreien. A estones intuia que parlaven de mi, la turista, i a estones parlaven seriament de coses que evidenment jo no entenia. Seguia obedient les poques instruccions de la meva rentadora que intentava deixarme una pell fina com la d'un nen petit. La neteja va acabar tirant-me poc a poc aigua més freda que agraia, per que feia molta calor, i llavors em va portar a la primera sala i em va dir que descanses.
I allí em teniu. Despullada de tot lo material, amb altres dones que estaven com jo i que sentien curiositat. Els vaig explicar que tenia tres fills i em demanaven les edats, si eren bons. No em van demanar d'on era, ni a que em dedicava. M'explicaven els fills que tenia cada una, que havia començat el ramadan, i lo dur que era estar en deju, ....
Anaven entrant més dones, que anaven fent totes el ritual de despullar-se: s'anaven destapan fins a transformar-se en el mateix que era jo. En dones i prou. I xerraven i s'acaronaven, i reien, i llavors ja no sentia que fossin tan diferents que jo, i de fet desitjava arribar a casa i convidar a les meves amigues a una sesió de hammam. Per parlar relaxades i rentar-nos com a simbol de respecte.
Quan ho vaig explicar per primer cop a una companya del gimnàs em va dir que només amb el lesbianisme es podia patir aquella vida de sotmetiment. Que equivocada que estava, com em va doldre que no entenguès allò. I per un moment vaig anyorar no poder tornar a aquell hammam amb escarbats i rajoles florides i poder ensabonar a alguna d'aquelles dones acostumades a una vida d'enclaustrament per demostrar la meva solidaritat. (res a veure amb la foto per cert)