Hola, em dic Lisa i vull confessar-me perque ho necessito.
En primer lloc confesso haver-me enamorat perdudament d’un home que creia meravellós. Ens vam conèixer en un xat, com he conegut a la majoria dels homes en els últims anys. Però aquest cop havia estat diferent. Ell era diferent. Escrivia contes meravellosos on jo era la protagonista. Descrivia situacions romàntiques on jo era una princesa que rescatava de la torra on era presonera i despres de salvar-me em cobria de mil caricies i petons, o em desembolicava com un caramel i m’anava llepant suaument fent-li sentir un plaer únic. Aquelles històries em fascinaven i a l’hora m’exitaven sense limits. I quan desprès ens trobàvem per fer realitat els seus escrits encara era més fantàstic.
Confesso que m’havia oblidat de mi, de qui era, i de quines eren les meves grans qualitat. Només volia transformar-me en aquella dona que ell anava descrivint en els seus contes i ja no m’importava res més, ni la família, ni els amics, ni la feina, on feia d’especialista informàtica i on havia demostrat tenir uns dons especials per veure més enllà del que es veia.
Confesso que en un moment de feblesa vaig entrar en l’ordinador del meu amant fent servir els meus coneixements avançats d’informàtica. Només volia introduir-li un missatge de benvinguda i recordar-li lo molt que l’estimava. I sense poder-ho evitar vaig començar a llegir la seva correspondència. Aquells contes els havia enviat al menys a 5 dones més. Tots!!!! Amb els mateixos efectes que havien tingut sobre mi. Aixxxx
Del que vaig fer desprès ja no em puc confessar, doncs no m’arrepenteixo. Només us diré que trigarà molt de temps a tornar a enviar aquests contes ja que els haurà de reescriure tots... i amb els dits cremats per un fortuït cortocircuit del seu teclat, trigarà un temps a tornar a teclejar res.
Llàstima de dits que feia servir tan be per altres coses.....
En primer lloc confesso haver-me enamorat perdudament d’un home que creia meravellós. Ens vam conèixer en un xat, com he conegut a la majoria dels homes en els últims anys. Però aquest cop havia estat diferent. Ell era diferent. Escrivia contes meravellosos on jo era la protagonista. Descrivia situacions romàntiques on jo era una princesa que rescatava de la torra on era presonera i despres de salvar-me em cobria de mil caricies i petons, o em desembolicava com un caramel i m’anava llepant suaument fent-li sentir un plaer únic. Aquelles històries em fascinaven i a l’hora m’exitaven sense limits. I quan desprès ens trobàvem per fer realitat els seus escrits encara era més fantàstic.
Confesso que m’havia oblidat de mi, de qui era, i de quines eren les meves grans qualitat. Només volia transformar-me en aquella dona que ell anava descrivint en els seus contes i ja no m’importava res més, ni la família, ni els amics, ni la feina, on feia d’especialista informàtica i on havia demostrat tenir uns dons especials per veure més enllà del que es veia.
Confesso que en un moment de feblesa vaig entrar en l’ordinador del meu amant fent servir els meus coneixements avançats d’informàtica. Només volia introduir-li un missatge de benvinguda i recordar-li lo molt que l’estimava. I sense poder-ho evitar vaig començar a llegir la seva correspondència. Aquells contes els havia enviat al menys a 5 dones més. Tots!!!! Amb els mateixos efectes que havien tingut sobre mi. Aixxxx
Del que vaig fer desprès ja no em puc confessar, doncs no m’arrepenteixo. Només us diré que trigarà molt de temps a tornar a enviar aquests contes ja que els haurà de reescriure tots... i amb els dits cremats per un fortuït cortocircuit del seu teclat, trigarà un temps a tornar a teclejar res.
Llàstima de dits que feia servir tan be per altres coses.....
