Pèrdua

He estat cercant per tota la casa sense èxit. He regirat calaixos i armaris, he aixecat catifes i he mirat dessota el sofà. Res de res. Fins i tot he baixat al rebost, a on feia temps que no anava, ajudat per la flama minsa d’un llumí. Ni rastre. He pujat a les golfes i he mirat a la teulada, a on s’hostatja com un far vigilant, la gata de la veïna. No és enlloc. He anat al garatge i he remogut tots els mals endreços, he buidat la caixa d’eines, he mirat dessota el cotxe. He trucat a la dona de fer feines, a una noia que vaig conèixer i que va passar una nit trista fent-me companyia, al negre que ve a arreglar el jardí de tant en tant, per si cap d’ells l’havia vist, si per casualitat algú recordava ni que fos de passada a on podia haver-l'ho guardat. Cap senyal, cap record, cap indici. He vagat pels carrers, he refet els camins que faig a diari, he anat als llocs que acostumo, no fos cas que me l'hagués deixat oblidat en ells. Tampoc. Ho dono per perdut. Enlloc trobo el meu eros. L’hauré perdut per sempre?