dijous, 25 de desembre del 2014

dilluns, 29 de setembre del 2014

Somriures i Llàgrimes



Tothom em coneix com Edelweis. Quan em demanen el motiu jo sempre els dic que és una flor estranya i delicada que només viu en condicions adverses. És una manera de sentir-me especial i a l’hora fer veure que sóc forta. Però de fet vaig pensar en aquest aquesta flor un vespre, sola en un hotel després de donar una de les meves conferències, recordant aquell vespre que cantàvem les cançons de “the sound of music” i ens imaginàvem formant la nostra pròpia família Trap. Ja veus com és la vida!! i de fet, ho som una mica com els Trap. Tu amb la teva preciosa família d’ulls blaus, i jo amb la fama que em precedeix per escriure i explicar a tothom coses de sentit comú, autoajuda n’hi diuen. El fet es que, en aquesta vida d’èxit sempre m’has faltat tu i a l’hora te la dec, però mai gosaré confessar-ho. Em vas refusar un cop als 18 anys i cap llibre d’autoajuda em serviria per tornar a reviure aquella sensació. De fet va ser gràcies a tu que vaig escriure aquell primer llibre “Troba la teva flor”, i la resta va ser sort. Algun cop et googlejo i em demano què hauria passat si tot hagués estat diferent, i llavors sóc capaç de tornar a escriure un altre best seller. Per això, i per moltes coses més sempre t’estaré agraïda i no deixaré mai d’estimar-te en secret.
..........
Benvolguda Edelweis: Avui m’he llegit el teu llibre per enèsim cop. Quan em sento trist, quan em miro al mirall i sento que els anys han passat factura al meu cos, quan recordo que el meu matrimoni és una mentida, quan voldria tornar enrere i haver estat més valent,... llavors et llegeixo i et sento a prop meu. Sento que torno a voler viure, sento que recupero les forces, em sento més jove i fort i puc seguir el camí que em marquen els altres sense tremolar. Saps? Sense voler has tornat a la meva vida, i estiguis on estiguis i facis el que facis sempre formaràs part d’ella. Se que mai tindré el valor d’enviar aquesta carta, però em consola saber que hi ets, ni que sigui em forma de llibres, i sobretot recordar que un dia et vaig tenir entre els meus braços.