Demà seria el gran dia. Havien estat setmanes preparant ho tot d’amagat dels amics i familiars. Aquella aventura ja havia començat abans de partir. Havien comprat 2 guies del Marroc que ella havia amagat entre els llibres de la biblioteca de casa, forrades aixó si amb tapes d’altres llibres. Ell sempre deia que el millor lloc per amagar un elefant era el zoo. El que no contava es que a la mare d’ella li començava a extranyar aquell interes sobtat per la inmensa colecció de llibres que havia heretat dels seus avis, però no li deia res per que mirar un llibre sempre és una cosa bona. Sospitava que la nena estava llegint el Decameron, o las edades de Lulu pel seu comportament tant estrany,…i per que de fet sense voler la guia estava amagada en la secció de llibres menys decents que ocupaven un racó discret de la biblioteca.
I Certmament del comportament de la Elisabet era estrany. De sobte sempre estava tancada a la seva habitació emprovantse roba, classificant discretament la roba que s’en portaria pel gran dia, consultant mil págines a internet per tenir més clara la ruta que haurien de seguir. La mare l’espiava quan no hi era, però nomes es trobava amb un pc sense historic d’internet, ni tan sols quedaven rastre de fitxers temporals. Va pensar que la nena debia estar descobrint la seva sexualitat, i que necessitava desfogarse, era llogic a aquelles edats, ella també ho havia viscut…
El que no sabia la mare és que ella estava bojament enamorada d’en Josep, el jardiner, un home deu anys més gran que la Elisabet, alt i fort, treballador de mena pero que feia un parell d’anys sempre feia una pudor insuportable a gasoil. A la Elisabet li agradava aquella olor. Al principi olorava els bidons que tenien enmagatzemats per fer servir la talladora de gespa i la serra, després no es conformava amb olorarlos, untava un drap amb el gasoil i en un racó de la cabana del jardiner, tumbada en una gandula vella es masturbava envoltada dels aromes del combustible. Un dia en Josep la va sorprendre, ella seguia la seva placida feina, amb les mans ben fortes fregantse entre les cames, esperant arribar a l’orgasme. Aquella imatge de la senyoreta refinada i brillant buscant amb rabia un orgasme mentre olorava un drap amarat de carburant va paralitzarlo un instant. Però ben aviat va sentir que el rec sanguini es feia fort entre les cames. Aquella neneta de 16 anys era deliciosa. Va acostarse lentament sense pensar en res més que en multiplicar el plaer que sentia, i li va començar a susurrar a l’orella lo bonica que era i lo molt que la desitjava. Ella no es va espantar, al contrari. Va agafar la seva ma i la va acostar a les seves cames. Aquell va ser el principi d’una gran passió.
Desde llavors en Josep feia olor de gasoil i ella es tornava boja amb la seva olor, tant boja que va decidir fugir, viure aquella aventura que sempre havia somiat. Travessar el desert amb ell…i un cotxe carregat de gasoil, es clar!!!!
I Certmament del comportament de la Elisabet era estrany. De sobte sempre estava tancada a la seva habitació emprovantse roba, classificant discretament la roba que s’en portaria pel gran dia, consultant mil págines a internet per tenir més clara la ruta que haurien de seguir. La mare l’espiava quan no hi era, però nomes es trobava amb un pc sense historic d’internet, ni tan sols quedaven rastre de fitxers temporals. Va pensar que la nena debia estar descobrint la seva sexualitat, i que necessitava desfogarse, era llogic a aquelles edats, ella també ho havia viscut…
El que no sabia la mare és que ella estava bojament enamorada d’en Josep, el jardiner, un home deu anys més gran que la Elisabet, alt i fort, treballador de mena pero que feia un parell d’anys sempre feia una pudor insuportable a gasoil. A la Elisabet li agradava aquella olor. Al principi olorava els bidons que tenien enmagatzemats per fer servir la talladora de gespa i la serra, després no es conformava amb olorarlos, untava un drap amb el gasoil i en un racó de la cabana del jardiner, tumbada en una gandula vella es masturbava envoltada dels aromes del combustible. Un dia en Josep la va sorprendre, ella seguia la seva placida feina, amb les mans ben fortes fregantse entre les cames, esperant arribar a l’orgasme. Aquella imatge de la senyoreta refinada i brillant buscant amb rabia un orgasme mentre olorava un drap amarat de carburant va paralitzarlo un instant. Però ben aviat va sentir que el rec sanguini es feia fort entre les cames. Aquella neneta de 16 anys era deliciosa. Va acostarse lentament sense pensar en res més que en multiplicar el plaer que sentia, i li va començar a susurrar a l’orella lo bonica que era i lo molt que la desitjava. Ella no es va espantar, al contrari. Va agafar la seva ma i la va acostar a les seves cames. Aquell va ser el principi d’una gran passió.
Desde llavors en Josep feia olor de gasoil i ella es tornava boja amb la seva olor, tant boja que va decidir fugir, viure aquella aventura que sempre havia somiat. Travessar el desert amb ell…i un cotxe carregat de gasoil, es clar!!!!
2 comentaris:
original i ben construït.. i amb missatge potser?
m'encanta la foto...ahh i de fet a mi no em posaria un paio que fes olor a gasoil...ni tan sols m'he masturbat olorant combustible...pero ha sortit aixi
Publica un comentari a l'entrada