L’Alba baixava les escales de casa. L’ultima mirada al mirall del rebedor. Estava preciosa: una camisa blanca molt escotada, uns texans marcant el seu precios culet, els cabells arrissats llarguissims ben posats per un dia, fins i tot s’havia posat rimmel!!!. Era la seva primera cita sexual amb el seu gran amor. S’havien conegut en un xat i ja feia massa temps que flirtejaven. Ella s’imaginava cada racó del seu cos, sabia exactament com l’hauria de tocar per que ell sentis plaer com mai i en tenia moltes ganes. També sabia que només ell la sabria acaronar, que només ell sabria tocar el seu sexe per aconseguir el gran orgasme. El fet de que ella fos casada deixaria de ser un impediment. El seu matrimoni havia estat un accident, i ara refarien la seva vida. A partir d’ara només serien ells dos, ja no haurien d’amagarse més.
Repassava mentalment els detalls de la cita. Havien quedat al costat de la catedral, amagats entre els turistes. Tenien una habitació reservada en una petita fonda. Estava nerviosa i exitada. En el bolso portava una sorpresa per a ell: un pot de xocolata en pols. Era la fantasia sexual d’ell, untarse en xocolata per que despres ella li anes llepant llaminerament, i aixó es el que ella desitjava fer. Potser despres podria provar ella de transformar la seva flor en una altre llaminadura…
S’esperava asseguda en aquell petit pati de davant del Museu Mares, quan li sonà el movil, era ell. Què passa? On ets? La veu de l’Alba tremolava. Ell estava serio. Ho sento Alba, no vindré. No tinc valor. T’estimo moltissim però ens fariem mal. Ho sento de veritat. Adeu.
El món de l’Alba de cop es va ensorrar, fins i tot es va marejar uns segons. Si tot s’havia acabat volia dir que havia de tornar a la seva vida de sempre, que tots els somnis davant d’una pantalla i d’un movil havien estat nomes somnis. Que estupida es sentia, i que dolenta per pensar en una traició. Tota ella mudada per un altre home, amb aquelles calcetes tan precioses que estrenava avui, es sentia desprotegida, especialment perque no duia els sostenidors per estar mes provocativa,…i amb aquell pot de xocolata. Que collons feia allà amb un pot de xocolata en pols???. De sobte va sentir gana, molta gana. I mentre anava recordant els bons moments d’aquell somni anava sucant un dit a la xocolata i anava tornant a la vida real. Llepava la xocolata dels dits a poc a poc fixant la mirada en una rajola del terra, i no s’adonava que al davant hi havia el seu princep blau que la mirava encuriosida, i excitantse per moments. M’en dones?
Repassava mentalment els detalls de la cita. Havien quedat al costat de la catedral, amagats entre els turistes. Tenien una habitació reservada en una petita fonda. Estava nerviosa i exitada. En el bolso portava una sorpresa per a ell: un pot de xocolata en pols. Era la fantasia sexual d’ell, untarse en xocolata per que despres ella li anes llepant llaminerament, i aixó es el que ella desitjava fer. Potser despres podria provar ella de transformar la seva flor en una altre llaminadura…
S’esperava asseguda en aquell petit pati de davant del Museu Mares, quan li sonà el movil, era ell. Què passa? On ets? La veu de l’Alba tremolava. Ell estava serio. Ho sento Alba, no vindré. No tinc valor. T’estimo moltissim però ens fariem mal. Ho sento de veritat. Adeu.
El món de l’Alba de cop es va ensorrar, fins i tot es va marejar uns segons. Si tot s’havia acabat volia dir que havia de tornar a la seva vida de sempre, que tots els somnis davant d’una pantalla i d’un movil havien estat nomes somnis. Que estupida es sentia, i que dolenta per pensar en una traició. Tota ella mudada per un altre home, amb aquelles calcetes tan precioses que estrenava avui, es sentia desprotegida, especialment perque no duia els sostenidors per estar mes provocativa,…i amb aquell pot de xocolata. Que collons feia allà amb un pot de xocolata en pols???. De sobte va sentir gana, molta gana. I mentre anava recordant els bons moments d’aquell somni anava sucant un dit a la xocolata i anava tornant a la vida real. Llepava la xocolata dels dits a poc a poc fixant la mirada en una rajola del terra, i no s’adonava que al davant hi havia el seu princep blau que la mirava encuriosida, i excitantse per moments. M’en dones? 
7 comentaris:
si aquest capullo no vol venir...nomes has de fer que dirho....
m'encanta la xacolata i la xacolatera...
jajajajaja...vale!!! prenc nota....
Molt bó, molt realista, m'ha agradat aixó de cita sexual. Escolta, al meu bloc m'he trovat un comentari masclista, gairebé misògin,a "Els homes!" i en el que m'ha dit puta la persona que l'ha escrit.Es un anònim peró amb pseudonim `per sort ja no no estic" o alguna cosa semblant, He demanat als meus lectors que expressin la seva opinió, tant de recolçament a mi, com si no ho és. T'apuntes?
M'ha agradat, sí, real, mig trist mig esperançador, i amb el punt d'excitació que pugui arrencar de l'imaginació de cadascú...
El que penso però, és que la xocolata en pols potser no sigui la més apropiada per untar cossos... a menys que vulguis dir xocolata amb polvo...
No sé què passa darrerament, que trobo post de xocolata per aquí i per allà... ;)
Gràcies pel teu comentari Caliope, ara intento contestar el teu anonim
I gràcies Pru per la teva crítica. Tens raó que el xocolata en polvo (millor que en pols, jeje) no és massa sugerent, però com que de fet tot és imaginació quan vaig visualitzar untar un cos amb xocolata desfeta sentia que podia cremar i si era amb nocilla em semblava poc glamuros, o sigui que vaig optar per una xocolata polivalent, que es pogués portar al bolso i que tan es podia disoldre en llet com untar un dit, o un altre cosa, aixxxx
coño con la xocolatera....
Exitant! ;)
Molt ben redactat!
Publica un comentari a l'entrada