Quan camino al vespre pels jardins i sento els grills i els gripaus, oloro les flors dels gessamins i miro el cel estrellat... paro el temps. Quan miro els caps grossos de l’estany, busco alguna granota petita, oloro la terra humida, escolto el cant de les merles i el soroll de l’aigua que surt de la font...paro el temps. Quan viatjo en avió i miro per la finestra, veig les cases petites, els camps de mil colors, els estanys que brillen al sol, i escolto musica al mp3...paro el temps. Miro el paissatge desde el tren que agafo cada dia i no em canso, passejo entre camps de trèbols per trobar-ne un de 4 fulls i no em canso, passejo per davant d’una escola i escolto la canalla que crida i juga i em fascina i torno a parar el temps, fins i tot l’endarrereixo per tornar a ser aquella nena que sempre portaré al cor. Hi ha tantes coses que em fan badar, i es que el món es tan meravellós.... Ahh si, busco entre els blogs i sempre trobo gent fascinant, histories tendres, fotografies màgiques, i el temps torna a parar-se fins que vaig a dormir somiant en colors.
Justament ara?
Fa 3 dies
4 comentaris:
Es Bonic somiar en colors i els millor es fer-ho entres dimensions , jo aquesta nit he somiat en blanc i negre. Bonic post.
De fet somiar en blanc i negre com en aquelles fotos del teu post tampoc està malament, jejeje
Nomes pel fet de que el mon pari uns instans, val la pena fitxar-se en lo de bonic que hi ha.
Jo tambe somnio moltes vegades en blanc i negre.....amb molt de gris barrejat.
petonets, per tu.
meravellos ... salut
Publica un comentari a l'entrada