Però el neó segueix brillant en les nits més fredes i emboirades, i ens fa
oblidar que els nostres cors han endurit, que els nostres cossos han envellit i
que la nostra vida mai serà com abans. I en aquest punt he de dir
afortunadament!!!! Qui vol tornar a tenir acne, qui vol tornar a plorar per un
poema trencat, i sobretot renunciar a totes les coses bones que tenim!!!
I malgrat tot, alguna vegada m’entesto en voler canviar la realitat, a
posar-me les ulleres i veure les coses d’una altre manera, a mirar enrere i
pensar que hauria passat si jo..., i el que és pitjor, a vegades em crec que no
ha passat el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada