Amant imaginari

Tinc un amant imaginari. Si, ho se, podria ser molt més divertit tenir-lo real, però així m’estalvio molts mal de caps. L’imagino al meu costat mentre camino. Penso en les coses que li diria, i en la seva resposta sempre irònica. Imagino el seu somriure quan ens trobem, els seus braços estrenyent el meu cos, l’olor del seu coll mentre el sento a prop. No només m’acompanya en moments d’intimitat. És la meva consciencia gamberra, la meva anima bessona que em fa veure les coses com si em fiqués en un mirall. I jo m’invento ser l’amant perfecta. La que voldrien tots els homes.  La puta més submisa i la senyora més dolça. I així faig veure que només ho sóc per ell.