dijous, 18 d’octubre del 2012

Amant imaginari


Tinc un amant imaginari. Si, ho se, podria ser molt més divertit tenir-lo real, però així m’estalvio molts mal de caps. L’imagino al meu costat mentre camino. Penso en les coses que li diria, i en la seva resposta sempre irònica. Imagino el seu somriure quan ens trobem, els seus braços estrenyent el meu cos, l’olor del seu coll mentre el sento a prop. No només m’acompanya en moments d’intimitat. És la meva consciencia gamberra, la meva anima bessona que em fa veure les coses com si em fiqués en un mirall. I jo m’invento ser l’amant perfecta. La que voldrien tots els homes.  La puta més submisa i la senyora més dolça. I així faig veure que només ho sóc per ell.

4 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Genial ;)

Anònim ha dit...

i a aquest pobre desgraciat que es conforma en ser només un amant imaginari, ni que fos per un dia no li podries deixar llepar un dit del peu ni que sigui... potser s'ho mereix el pobre... no sigui que de tanta imaginació, tingui una crisi de realitat... ep, només ho apunto jo.... solidaritat de génere :-)
(i qui diu un dit del peu diu un mugró, que és igual de petitet...)

Noctas ha dit...

Genial!!!!

Anònim ha dit...

[url=http://onlinecasinose25.com ]online casino bonus [/url]of Francis Thompson's pictures the marveling of a soul on his rewards in http://onlinecasinose25.com online casino ingen insättning online casino bonus 'THE PRESIDENT wished to know whether any gentleman could inform